“JA ETS MARATONIANO”

Estes son les paraules que me va dir lo Sr. Fitxeta quan vaig arribar a la meta. La veritat que explicar les sensacions que vaig tenir quan vaig arribar al final no es poden explicar en paraules o jo per lo menos no soc capaç d’expressar-ho.

Esta es la crònica de la primera marató que he corregut, la veritat es que si fa dos anys, quan vaig començar a córrer per estos móns, me diuen que correria una marató, no m’ho hagués cregut, però com totes les coses a esta vida només es necessari creure que ho pots fer i com no, esforç i entrenament.

Tot va començar quan a finals d’estiu CR7 me va començar a picar per a que anés a córrer a la marató de Sanse, la veritat es que ja feia temps que m’anava pel cap fer una marató i quina millor que la de San Sebastián, ciutat on ja havia estat varies vegades i de la qual n’estic enamorat. Així que, com aquest any estava bé i tenia temps suficient per preparar-la (la via verda ne pot donar fe) vaig decidir apuntar-me.

El cap de setmana a Sanse molt bé, vam arribar per la tarda i primer vam buscar el dorsal, i després a la pensió a trobar als companys, un bon plat de pasta a la “Tagliatella” i a dormir que s’ha de descansar per al dia següent.

M’aixeco pel matí i a esmorzar, quedem tots los runners i com no, podem constatar la diferencia entre uns i els altres. Escudé ja anava tot maquejat i ja portava hasta lo xip posat, per contra Fitxa encara anava en lo pijama. Mos acabem de vestir i cap a la sortida.

Quan anem cap la sortida me’n dono conto que les condicions climàtiques seran adverses, temperatura 2ºC i de quan en quan cauen gotes, ai mare, la primera i he de córrer així? Un fart n’hi haurà. Calentem, foto de rigor, besito a Bea i a Arnau, i cap a la sortida.

Me coloco davant mateix de la llebra de les 4h juntament en José. Fitxa i Escudé van mes endavant i Jordi Ribes suposo que també està davant. Ambientillo espectacular musica a tope i abans de la sortida mos posem una cançó de AC/DC “Highway to Hell”, “autopista a l’infern” mes adequada impossible, la veritat es que es un del moments que se m’han quedat gravats, aquesta cançó abans de la sortida.

Bueno sortim i tranquilets que això es molt llarg agafo un ritme de 5:15 lo km i a vore-les vindre, per sorpresa meua al km 4 m’apareix de detras Jordi Ribes que s’havia col·locat detras de la llebra de les 4h, ens posem junts i comencem a tirar. Estos primers kilometres suposo que pel nervis i no pair bé l’esmorzar trobo que fins al km15 la panxa no la trobo molt catòlica.

A partir del 15 km me començo a trobar molt millor i apreto un poc mes, vaig revisant mentalment els temps que tenia previstos i veig que vaig perfecte en variacions de minut a munt minut avall (2x2x2x2x2). Passo per primer cop per la Conxa en una temperatura de 4ºC vent de cara i plovent, i vaig pensant ai mare com acabarem.

Passo per la mitja en 1:56 h, me trobo molt bé i segueixo apretant, arribo a Anoeta per última vegada abans del final i avanço a la llebra de les 4 h. Allí los anims de Bea i los companys i vore a Arnau encara me donen mes forces per començar la última volta.

Km 30 a la Conxa, allí veig pujar de la platja al hombre del mazo en una bateria de 12V i me pega unes rampadetes als bessons, conclusió afluixo el ritme, i avant. A patir d’allí ja es converteix en una qüestió personal i mes mental que física, deixo que me pase la llebra de les 4h i la controla visualment i avant i no parar. Fins al final tampoc no se ja com expressar tot lo que se’t passa pel cap, sobretot penso en Bea i en Arnau a l’arribada això m’emociona i juntament en la musiqueta (gràcies Paco per les cançons) i els animos de la gent tiro avant. Penses, vull parar, pero no, tira cabron tira. Los últims 2 km ja se fan millor perquè ja veus el final i veus que ho aconseguiràs.

La última volta a l’estadi no us puc explicar les sensacions, em vaig emocionar que casi ploro i tot, i per fi meta. 4:06h Molt content per haver acabat i també pel temps. Arribo i busco a Bea i Arnau i no els trobo!!!!! On estan!! I me diuen que m’han anat a buscar. Bueno al final arriben i quina alegria de vore’ls.

Menció a part a la meua dona Bea, a la qual li dedico aquesta primera marató, per haver aguantat totes les hores d’entreno i d’haver-me acompanyat a San Sebastián, tragant-se los 900 km de cotxe i cuidant d’Arnau durant tot lo viatge en lo complicat que es quan estàs fora de casa. Ja veureu ja, los que tindreu pronte crios.

Finalment, comentar que no serà la última, i que recomano la experiència a tots los runners que s’ho estiguin pensant perquè es un repte personal que val molt la pena.

by Pitckoneky, "El maratoni-ano!"

CLASSIFICACIONS:

616 BORRAS MARTINEZ, GERARD 3:09 ,

1580 ESCUDE MIRALLES, JORDI 3:36

3182 FERNANDEZ GARCIA, JOSE 3:45 :

4211 RIBES ABELLA, JORDI 3:59:

8220 COLOME MONLLAO, JUAN RAMON 4:06

+ INFO: http://www.maratondonostia.com/

CAP DE SETMANA MARATONIÀ A BARCELONA

Tot s’inicia el Divendres a les 22:00h amb una soparet per agafar forces al McDonalds, després de quatre o cinc tonteries i/o brometes cap al lavabo... iniciem el viatge cap a BCN i cadascú cap al seu piset a dormir.
Dissabte pel matí tota l’expedició quedem al bar mític per a les maratons, plaça Espanya, i després anem a recollir els dorsals, en aquest moment és quan veiem a quatre keniates i uns quants flipadets i algun seguidor, que només ens acompanya el dissabte matí, ell ja sap qui és, tolon tolon...

Després d’anar de compres durant el matí, anem a dinar tots junts.

A la tarda els nois (alguns) anem al pis de Cristina i elles comencen la seva peculiar marató de botiguetes.

El diumenge al matí ens toca matinar i de fort!!! Mengem un plat de pasta, un plàtan i líquid estrany que em va donar Joseret.

Iniciem la concentració al baret de sempre, caferet, corrillos al lavabo, i a la feina...

A partir d’aquí ja comença el repte de cadascú, nerviosos, tensionats entre més de 12000 atletes.
Però abans de començar la carrera ens em de col·locar cadascú al seu “calaix” corresponent i és allí on trobo a Sinto i Robert Tarragó, dos màquines de l’asfalt, després d’una petita xerradeta, em concentro i “a l’ataque”.

Km1: començo a trotar i m’enganxo al globo de 3 hores, però realment era el globo de 2’45h i quan ho veig decideixo baixar una mica el ritme, i intentar la meva marató.
Durant la primera meitat dels km vaig controlant-me i com em sento fort, continuo a 4 el km...

Al Km 30 ja començo a notar l’esforç però la música i la gent m’animen a continuar amb el mateix ritme, però cap al km 38-40 ni la música, ni la gent ni les “antipàjares” poden donar-me ja més forces, tot i això l’acabo, superant la meva marca personal.

Tots els GR7 van superar les seves marques personals, i concretament, enhorabona, a Jordi Escudé per la seva primera marató amb un molt bon temps.

Gerard Borràs Posició: 269 Temps: 2:50
Manel Canalda Posició: 2422 Temps: 3:24
Jordi Ribes Posició: 2473 Temps: 3:25
Jordi Escude Posició: 2842 Temps: 3:27
Jose Fernandez Posició: 3369 Temps: 3:31

(NT: Participaven més de 12.000 atletes).

També agrair a les nostres més fidels seguidores que ens donen ànims abans, durant i després de la marató.

I sense res més a dir, aquí teniu la meva primera crònica.

Gràcies.

Crònica by Fitxa (L'home llop).

FOTOS de la MARATÓ 2010#

+info MARAtÓ
http://www.maratobarcelona.es/

QUAN NO POT SER, NO POT SER!!

Quan no pot ser i a més és impossible, millor dixar-ho estar!!

Este finde, com tots lo 1r diumenge de Març, se celebra la Marató de BCN.

Un acte esportiu que natros ja hem convertit en un esdeveniment social i familiar ineludible!! És un finde molt xulo, on tots podem disfrutar de les nostres aficions o gustos. Me direu matxiste, però és lo que hi ha al nostre grup!! Los nois a còrrer i les noies a comprar!! Ni bo ni dolent!! és així i cada un que pense lo que vulgue!! No ho dic per a buscar enfrontaments en ningú, no tinc massa ganes, per això també, no menys cert és que en totes les altres curses que mos acompanyen no poden exprimir la targeta bancària fins la sacietat i també venen molt gustosament (fet que no mos cansarem mai d'agrair)!! ...però este finde o fan encara més!!

Serà la 5ª edició en que prenem part, la 1ra al 2006 van ser 10 km, i les posteriors ja la mítica marca de 42,195 km. Vam començar Javi i jo, i poc a poc la família ha anat creixent, fins que l'any passat vam ser 7 finishers jesusencs. Enguany, per diverses circumstàncies lo número s'ha vist reduit a 5: Gerard Borràs, Manel Canalda, Jordi Ribes, Jordi Escudé i José Fernàndez.

Com podeu apreciar no estic a la llista de "convocats"!! He acabat abans de començar.

La meua dixadesa física des de juliol me va obligar a realitzar entrenos exigents i en una freqüència inusual i insoportable per als meus músculs!! Fins que finalment, a la Mitja Marató de Benicarló van dir prou. Un trencament fibrilar o ruptura muscular, i posterior recaiguda, m'han apartat definitivament del 1r objectiu esportiu que tenia per al 2010, baixar de 3h 45min en la Marató. De moment a BCN no serà, però veig en optimisme i ganes la possibilitat de poder còrrer altres maratons en el 2500è Aniversari de la Batalla de MArató!!

I ja que no podem participar, per lo menos donaré el meu suport moral, faré d'intendència, de fotògrafo...del que face falta per a que tots los altres GR7esús, puguen cumplir los seus objectius.

Estan preparats de sobres per a aconseguir-los!! Vaya maquinetes que són!!

Però això ja vos ho explicarem la setmana que ve!!

Més info MARATÓ de BARCELONA/

MARATONS ANTERIORS

MARATó de BARCELONA 2009 (by little Ribes)

"Divendres nit va comença tot. Varem marxar cap a la capital en busca de una nova experiència esportiva. Dissabte, dia de recollida de dorsals, de descans i concentració. Cap al final de la tarde els nervis es palpaven en l’ambient.Diumenge a les 6:00h toc de queda, el despertador anuncia el principi d’un gran dia. A les 7:30 trobada amb tots els components del GR 7esús; hora de intercanviar gels, magnesio; spedifrents, drogues varies... A les 8:25 entrem al calaixó de les 4:00h. Cinc minuts desprès el tret de sortida, el Keniates, començaven a volar.

Manel, Jaume, Carlos, José, Pere i jo (Ribes) mos desitgem molta sort i sortim entre la multitud. Fixeta surt des del calaixó de 3:30h

Els primers quilòmetres van estar molt abarrotats de gent i es feia un poc difícil portar un ritme constant i bo. Sobre el quilòmetre 10, la multitud ja s'anava estirant i feia més bon corre. La nostra idea era acabar la marató en unes 4h aproximadament y així anàvem controla’n els temps y el ritme.

Cap al quilòmetre 15 se’m va comença a carrega la part de fora del genoll dret. –Merda la tendinitis! Baix carregar-me de valor y baix continuar tot i sabent que alló em pasaria factura al cap d’uns quilometres.

Quilòmetre 20, els Keniates ja arriben a meta y natros anem per casi la meitat, desmoralitza un poc. Ens comença a fer falta algo de menjar.

Cinc quilometres més avant, tots anem bé, menys jo, que el dolor de la sobrecarga m’obliga a parar a estirar, allí perdo al grup. Més avant trobo algo de menjar.

Al quilòmetre 30 les cames ja començaven a carregar-se i el dolor del genoll cada vegada és més fort. Torno a parar a estirar.

Fins al quilòmetre 35 vaig anar arrastrant la lesió, a partir d'allí la tortura va començar. Arribat a n’estes altures de la cursa vaig decidir continuar caminant els 7 quilometres que em quedaven.

Caminant a un bon ritme i amb l’ajuda del ànims de la gent durant els últims quilometres, vaig aconseguir arribar al quilòmetre 42, allí m’esperava la recompensa, l’arribada a meta. (Temps: 4:15h). Llàstima dels 7 últims quilòmetres.

L’important és que tots vam acabar la marató, que era el propòsit dels debutants.

L’any que be repetiré!
Salut i cames! "

Estes són les vivències de Jordi Ribes. Ja sabeu, encara que no me feu massa cas, que podeu enviar les vostres cròniques o lo que vulguesseu!!

Classificacions:
1428 Gerard Borràs Martínez: 3h 18 min
4267 Manel Canalda Vidal: 3h 47 min

4269 Jaume Arasa Segarra: 3h 47 min

4372 Pere Panisello Tafalla: 3h 48 min

4374 José Fernández García: 3h 48 min
6373 Jordi Ribes Abella: 4h 14min
7235 Carlos Ripollés Julve: 4h 31min

Com sempre, estes classificacions se basen en lo temps oficial. Si es tinguessen en compte els temps reals hauriem guanyat alguna posició!! Però, bueno, tampoc ve d'aquí!! Que podi tampoc l'haguessem fet!!

Podeu vore tots los parcials, fotos, videos en carrera a: http://www.barcelonamarato.es/cgi-bin/buscate.py i posar lo nom del vostre corredor preferit, per exemple: Panisello. I seleccioneu lo que vatros vulguesseu, si n'hi ha vàrios, per fer el seguiment!! molt guapo i currat!! Val la pena!!

I per acabar, m'agradaria dedicar esta entrada a títol postum a Colin Dunne, el jove irlandés de 27 anys que va morir desgraciadament i tràgica mentres corria la Marató de BCN compartint los seus últims instants en tots natros, convertits en invitats de pedra. Una parada cardio-respiratòria va fer-lo acabar massa pronte la Cursa de la Vida. La fina pluja del principi va ser el preludi de les llàgrimes posteriors de tots los corredors!! Allà on sigue, que pugue córrer molts més km!!

7 FINISHERS JESUSENCS A LA MARATÓ DE BCN 2009

Continuarem informant...

MARATÓ BCN 2009

A l'any 2006 vam començar una cursa que encara ara no hem acabat!!

Per aquells llavons, des de que havia deixat lo futbol entrenava en silenci i a mi me feia il·lusió "competir". Parlant, parlant vam acordar en Javi Royo i Santi (un amic que treballavem junts a la Uni) per córrer la cursa de 10 km que feien simultàneament amb la Marató.

Teniem dubtes lògics: com anirà? que farem? com se pengen los dorsals...? cuidado que puntxes en los imperdibles...i 1ra matinada per a córrer sacrificant un dissabte nit (quin sacrilegi!! però després ne vindrien moltíssimes més!!). Però l'ambient i l'adrenalina descarregada en només 10 km van ser suficients com per a engantxar-me fins...sempre?? Aquell dia va ser lo "meu" bateig com a runner!! Recordo que los 4 (Santi, JAvi i jo més Ivana) miràvem assombrats i incrèduls a tots aquells que podien córrer 42 km sense defallir (massa). Ho veiem com una cosa molt difícil d'aconseguir, però mos vam prometre (no massa convençuts!!) que algun dia natros la fariem!! Només 1 any después vam cumplir la nostra promesa, més Gerard que es va sumar a la Festa. Enguany, si no passa res, serà la 3ra Marató de BCN que faré.

Des dels inicis fins ara, l'expectació en lo nostre cercle social vers la MArató ha anat "in crescendo" i afegint amics-corredors!! com deiem vam començar Javi i jo, per a l'edició posterior unir-se Gerard i a la última José (encara que per una lesió inoportuna no va pendre ni la sortida). I engunay que?? Enguany serem molts los jesusencs sobre l'asfalt dels 42: Manel Canalda, Jordi Ribes, José Fernàndez, Carlos Ripollés, Jaume Arasa, jo mateix. Queda encara el dubte de Gerard: 7 maratonianos!! Javi, per problemes físics ni s'ha inscrit. Llàstima que 2 dels instigadors a lo millor ni surten.

I no som només 7!! sinó que, com sempre, les nostres millors "Cheerleaders" mos acompanyaran i donaran suport emocional i logístic per a que la prova no sigue tant dura. I a part, animadors... SORT A TOTES I TOTS!!

Totes les entrades de la Marató.

REMATE FINAL MARATÓ 2008 (i II)

Crec que la Marató és una d'aquelles coses que tothom hauria de fer al menos una vegada a la seua vida. És indescriptible les sensacions que se tenen quan travesses per 1ra vegada la MetA!! Les altres coses teòriques que s'han de fer, segons la sabiduria popular, són: Plantar un arbre, escriure un llibre i tindre un fill!! De moment me falta lo fill!!

Temps i classificacions:
Nom i Cognoms_____________Posició________T. Real

JAVI ROYO CURTO__________00566______03:07:53

GERARD BORRAS MARTINEZ___01279_______03:18:16

PERE PANISELLO TAFALLA____04046_______03:51:29

Valoració Personal:
L'any passat vaig fer la 2na meitat uns 16 minuts més ràpid que la 1ra. Este any he fet la 2na meitat en 6 minuts més que la 1ra!! Portava uns parcials molt bons (per a les meues possibilitats), però no vaig saber dossificar-me!! De totes maneres vaig rebaixar la meua marca en 1 minut!! L'any que ve correrem més en lo cap!! i menos en les cames!! jeje!!

MARATÓ 2008: OBJECTIUS COMPLITS!!!

Tic, tac!! 5:58h Tic, Tac! 5:59h Tic, Tac! 6:00h!! RRINGG!! RRRINGGG!!! Despertador! Son! Cansat! Il·lusionat! Dutxa! Pa torrat en tomata i petxuga de pavo, café, iogurt! Metro! Café! WC! 8:20h Calaixó! Preparats! "Gallinasso de Piel"! 8:30h Sortida!! 18.000 peus fan tremolar BCN!! Bon inici! Km 8: primeres molèsties! Massa pronte! les ignoro! km 10, vaig massa ràpid! Mitja marató (km 21) Bon temps. Bones sensacions però no sé si aguantaré lo ritme i lo dolor "in crescendo". Km 22, fotos + assitència tècnica (aigua + energia). km 24 a 28, com l'any passat, los més pesats. Troç de circuit fred. Baixo ritme. Dubtes: dolors cames més que obvis. Ja no puc ignorar-los! Però si conviure en ells!! Km 29-32, recuperem intensitat. Compte enrera cap als 42!! Possibilitat de baixar de les 3h 50 min. Tinc la llebre de 3h 45 min a 1 minut!! M'estimulo!!! Falten 10....9...8...7... Km 35: Arc de Triomf!! la gent s'abarrota per a vore't passar!! me recorda a les etapes de muntanya del Tour!! No te coneixen de res ni ets Indurain!! però això no és motiu per a que los seus crits t'espentegen i t'aixequiguen les cames!! Al casc antic i a les Rambles lo mateix, lo públic amontonat, com en la gran part del recorregut no deixa d'animar-te (crec que ells no són conscients de la gran ajuda que això suposa per al corredor popular!! Tantes hores de solitut)
Del km 35-40, m'estanco. M'agafa un enanito en martell i fa un muret!!. Les cames no tiren!! Km finals!! S'HAN EQUIVOCAT AL MEDIR-LOS!!! AIXÒ SÓN MILLES!! AQUÍ ESTEM AL SISTEMA MÈTRIC INTERNACIONAL!!! NO SOM AMERICANS!! HAURIEN DE SER KM!!! Superaré les 3h 50 min, no obstant puc millorar la meua millor (i única fins llavons) marca. Últim km, cada passa és una martellada que va des del cap fins als peus retronant per tot lo cos (i ja fa rato que me martellen!!). ESforç finaL!! Ànims de tota l'afició "local" indondicional i entregada com sempre. Creuo la meta 1 hora i 37 minuts després del primer classificat i en la posició 4046, però això no és motiu per a que no aixeque los braços en senyal de victòria!! He rebaixat 1 minut la meua marca!! Millorem poquet!! Però progressem!! Destroçat, però content!! Hauria pogut fer millor registre, però tampoc cal ser tant exigent en un mateix. No he entrenat moltes setmanes i casi sempre en molèsties. Fins i tot la última setmana pensava del cert que no seria capaç de tornar-la a acabar!!

Com sempre, Javi i Gerard ja fa rato que m'esperen!! Algun dia los podré agafar?? NO!! José resignat s'ho ha mirat des de la grada. Ell volia fer mitja, però lo genoll liquat li va impedir ni que prengués la sortida. Tens un any per a preparar-te!! Te prometo que l'esforç val molt la pena!!

L'1 de març de 2009, si les situacions generals ho permeten, hi tornarem!!

També podeu llegir més sobre la Marató ebrenca a: TRAIL UEC Voreu que un del poble del costat de Jesús va quedar en la posició 78 de la General!! Felicitats!!

Agrair les fotos (Ivana i Marga) i los Ànims de tota l'expedició ebrenca!!

I per acabar (de moment!! Encara falten més fotos!!) una frase llegida al blog de Trail UEC que m'ha fet tanta gràcia com real és: "La Marató és una carrera de 10 km que comença al km 32".

I no marxesseu molt alluny corrent...en una pròxima entrada temps, classificacions i moltes més fotos!!