MARATó de BARCELONA 2009 (by little Ribes)

"Divendres nit va comença tot. Varem marxar cap a la capital en busca de una nova experiència esportiva. Dissabte, dia de recollida de dorsals, de descans i concentració. Cap al final de la tarde els nervis es palpaven en l’ambient.Diumenge a les 6:00h toc de queda, el despertador anuncia el principi d’un gran dia. A les 7:30 trobada amb tots els components del GR 7esús; hora de intercanviar gels, magnesio; spedifrents, drogues varies... A les 8:25 entrem al calaixó de les 4:00h. Cinc minuts desprès el tret de sortida, el Keniates, començaven a volar.

Manel, Jaume, Carlos, José, Pere i jo (Ribes) mos desitgem molta sort i sortim entre la multitud. Fixeta surt des del calaixó de 3:30h

Els primers quilòmetres van estar molt abarrotats de gent i es feia un poc difícil portar un ritme constant i bo. Sobre el quilòmetre 10, la multitud ja s'anava estirant i feia més bon corre. La nostra idea era acabar la marató en unes 4h aproximadament y així anàvem controla’n els temps y el ritme.

Cap al quilòmetre 15 se’m va comença a carrega la part de fora del genoll dret. –Merda la tendinitis! Baix carregar-me de valor y baix continuar tot i sabent que alló em pasaria factura al cap d’uns quilometres.

Quilòmetre 20, els Keniates ja arriben a meta y natros anem per casi la meitat, desmoralitza un poc. Ens comença a fer falta algo de menjar.

Cinc quilometres més avant, tots anem bé, menys jo, que el dolor de la sobrecarga m’obliga a parar a estirar, allí perdo al grup. Més avant trobo algo de menjar.

Al quilòmetre 30 les cames ja començaven a carregar-se i el dolor del genoll cada vegada és més fort. Torno a parar a estirar.

Fins al quilòmetre 35 vaig anar arrastrant la lesió, a partir d'allí la tortura va començar. Arribat a n’estes altures de la cursa vaig decidir continuar caminant els 7 quilometres que em quedaven.

Caminant a un bon ritme i amb l’ajuda del ànims de la gent durant els últims quilometres, vaig aconseguir arribar al quilòmetre 42, allí m’esperava la recompensa, l’arribada a meta. (Temps: 4:15h). Llàstima dels 7 últims quilòmetres.

L’important és que tots vam acabar la marató, que era el propòsit dels debutants.

L’any que be repetiré!
Salut i cames! "

Estes són les vivències de Jordi Ribes. Ja sabeu, encara que no me feu massa cas, que podeu enviar les vostres cròniques o lo que vulguesseu!!

Classificacions:
1428 Gerard Borràs Martínez: 3h 18 min
4267 Manel Canalda Vidal: 3h 47 min

4269 Jaume Arasa Segarra: 3h 47 min

4372 Pere Panisello Tafalla: 3h 48 min

4374 José Fernández García: 3h 48 min
6373 Jordi Ribes Abella: 4h 14min
7235 Carlos Ripollés Julve: 4h 31min

Com sempre, estes classificacions se basen en lo temps oficial. Si es tinguessen en compte els temps reals hauriem guanyat alguna posició!! Però, bueno, tampoc ve d'aquí!! Que podi tampoc l'haguessem fet!!

Podeu vore tots los parcials, fotos, videos en carrera a: http://www.barcelonamarato.es/cgi-bin/buscate.py i posar lo nom del vostre corredor preferit, per exemple: Panisello. I seleccioneu lo que vatros vulguesseu, si n'hi ha vàrios, per fer el seguiment!! molt guapo i currat!! Val la pena!!

I per acabar, m'agradaria dedicar esta entrada a títol postum a Colin Dunne, el jove irlandés de 27 anys que va morir desgraciadament i tràgica mentres corria la Marató de BCN compartint los seus últims instants en tots natros, convertits en invitats de pedra. Una parada cardio-respiratòria va fer-lo acabar massa pronte la Cursa de la Vida. La fina pluja del principi va ser el preludi de les llàgrimes posteriors de tots los corredors!! Allà on sigue, que pugue córrer molts més km!!