LA MALDICIÓ de la MARATÓ (part 3?)

Com dia Pingu, sembla lo títol d'una trilogia de pel·lícules de terror de sèrie "B". No tranquils! no vos assustesseu!! no surt camp zombie en destral a la ma a lo "Hombre del (Mola!) Mazo"...però també fa temor per que sembla ser que hi ha proves de fet paranormals....

Los que coneixeu al GR7 ja sabreu que estem en plena fase final de preparació per a la Marató de BCN, que tindrà lloc lo finde que ve, diumenge 25 de març.

Enguany molta participació jesusenca, molts debutants que mos dixaran gelats dels "tiempazos" que faran (com ja han demostrat sobradament en totes les mitges que han fet), i los més "experimentats" en l'objectiu de millorar marca personal (dins d'este grup, gran varietat de temps des del que vol baixar de 2h45min al que vol baixar de 4h!), però tots en un repte comú: millorar!! cada un al seu nivell, però sempre evolucionar i progressar!

Després de 2 edicions sense poder còrrer, la última va ser al 2009 (ja que al 2010, per culpa d'un inesperat trencament fibril·lar i una posterior recaiguda i al 2011, més que per maladicció, per una benedicció!! no vaig poder participar), enguany tenia (i tinc!!!) moltes ganes de còrrer i millorar la meua marca personal!! pensava que les circumstàncies eren idònies! és veritat que tenim més faena per casa, però també ho portem tot molt més organitzat (2x2) i en ordre! i això ajuda molt a tindre lo cap tranquil i seré, i estos aspectes repercuteixen molt positivament en l'entrenament físic del cos. Però a vegades (o casi mai!) les coses surten com les planeges...vos explico!!

Per primera vegada he seguit un pla d'entrenament rigurosament, al meu pensar i tenint en compte les meues característiques i possibilitats físiques, bastant exigent. Hem vaig plantejar seriosament compir un objectiu ambiciós per a mi: ser sub 3h 30min. És a dir, baixar 18 minuts!! de la meua millor marca de fa 3 anys!! com a mínim ho intentarem, no? si veigués que el repte és excessiu, me'l replantejaria. Me solc plantejar reptes difícils, però assumibles. No utopies!

Per a començar, "HANDICAP I":

lo 28 de novembre me fisuro la costella después de fer coses que no sé fer ("Manolete!! Si no sabes torear para que te metes??")!! La BTT és la "culpable"! 1r entrebanc, per que disposava de vacances al desembre i volia aprofitar-ho per a acumular molt de volum per a tindre una base sòlida per a l'inici del pla d'entrenament. Voltant i girant 4 setmanes a on només podia caminar per pla i sense forçar. Qualsevol excés de respiració me puntxava a la costella, no podia fer abdominals, ni treballar el tronc superior, molt poca cosa de marge tenia: només caminar per pla! però és lo que vam anar fent, no havien més opcions! al final uns 40km/setmanals durant 4 setmanes.

Superem parcialment la 1ra lesió. Començo a trotar però sense excessos. La respiració forçada se m'enclava de mala manera. Abdominals, tronc superior, encara ni pensar-ho! Después de 2 setmanes d'entrenament tenim lo 1r test: la Mitja Marató de Sitges (15 de gener). Malgrat un tram intermig a on flaquejo una mica, les sensacions a l'arribada són prou bones. Acabo prou sencer de forces en 1h 42 min. Un temps més que acceptable si tenim en compte que havia estat 1 mes pràcticament parat, només portava 1 setmana d'entrenament i lo dia anterior havia entrenat.

Les setmanes anaven passant i patint los entrenos, la majoria d'ells acabava bastant "cascadet". I arriba la Mitja Marató de Granollers (5 de febrer), en menos d'un mes de diferència respecte la de Sitges. A la capital del Vallés Oriental los entrenos comencen a donar fruits i malgrat una 1ra meitat "justeta" acabo aturant lo crono en 1h 37 min. És a dir, 5 minuts menos en 20 dies!! No està mal. Tot i haver entrenat normal durant la setmana i fent 10km més lo dissabte. O sigue que poc descans i les cames "carregadetes": encara tinc marge de millora!

"HANDICAP II":

Seguim los entrenos, cada cop amb ritmes més ràpids i més km. Fins aquí tot correcte! però lo dia 18 febrer me noto unes molèsties al genoll que a dia d'avui (18 de març) encara persisteixen, menos, però estan. Per prescripció mèdica ja porto 1 mes sense còrrer. Per sort puc sortir una mica en BTT, encara que només sigue per la via verda, esperant no perdreu tot, al menys estic mantenint la musculatura i el volum de treball. Són curioses les paradoxes de la vida, per culpa de la BTT vaig estar sense poder entrenar al desembre i ara gràcies a la BTT puc seguir entrenant!! així és la vida: ara te dono, ara te prenc, ara vent en contra, ara vent a favor, amunt i avall...

Em definitiva, hauré fet més "No entrenos" (8 setmanes) que "Entrenos" (7 setmanes), en estes condicions no puc demanar molt!! En lo cas que pugue participar de la Marató (sempre hi ha miracles....encara que ja no hi ha dies de marge) haurem de replantejar l'objectiu. Simplement acabar i si es pot, baixar marca. Però primer a vore si podem participar i si no és així, a recuperar-nos per a estar a tope quan tingue l'oportunitat de retornar! No hi ha més! si es pot avant! sinó "quieto-parao", que de curses n'hi ha moltes i de genolls només 2 (i un sense l'altre tampoc serveix de molt ;)

La veritat és que fa una mica de ràbia (per no dir molta!), per què he estat entrenant fort, crec que bastant bé, tenia moltes ganes, l'ambient de la Marató de BCN és brutal (allí és va engendrar lo Gr7) i t'agafen unes ganes boges de còrrer. Me motivava lo repte, enguany som més companys del Poble que mai que correrem (o correran). He fet tot lo que ha estat al meu abast i mantinc una forma prou bona, però què hi farem? si no pot ser, no pot ser i si a més és impossible, millor dixar-ho estar!! A més, tal com està tota la societat i el món, tindre esta "preocupació" denota que no tenim patiments importants i majors, i que la vida va tirant, més o menos bé, però per sort va tirant. Que no és poc!

Altres edicions:

MArató 2009, quan no pot ser, no pot ser!

Marató 2008

Marató 2007, la crònica de la 1ra.

Marató 2007, la prèvia de la 1ra.

Marató 2006, Tornarem!!!

Marató-10km 2006, l'inici de tot plegat

Totes les entrades de la Marató des de 2009