CASI 4 MESOS SENSE CÒRRER...

...casi 4 mesos anant en BTT.

Com havia comentat en los posts anteriors (La Maldició de la Marató) al final la lesió del genoll se va fer ben patent. Durant les primeres setmanes la millora era lenta però contínua, fins que va arribar a un punt a on ja no va haver més milloria. Los primers diagnòstics (que després es van confirmar) eren poc esperançadors: lo menisc tocat. La ressonància va mostrar clarament una fisura a la part posterior-interior del genoll. La única possible solució (si vull tornar a còrrer, caminar per la muntanya, doblegar del tot lo genoll, posar-me de cuclilles, etc...): artroscòpia.

Me van dir que no podia córrer, i la meua primera pregunta casi instantànea va ser: - "Puc fer bici?" -"En principi, si!! de fet, has d'aconseguir la màxima musculatura possible abans de l'operació per a que después la recuperació sigue més ràpida i més eficient!". Pos ja està!! Problema "solucionat"!! Ara toca ser "bicicliste".

I a l'espera d'una data i d'un quirofan, com no tinc gens de molèsties sobre la bici i sense fer esport no m'hi puc estar, m'he convertit en un betetero empedernit. He fet més de 2000 km en estos 4 mesos (i més si tenim en compte que normalment en BTT no fas grans tirades encara que si molt de desnivell). La veritat és que a nivell físic estic prou bé, he augmentat una mica la musculatura dels quàdriceps (un dels objectius pre-operatori), los rodatges los faig a bon ritme, he descobert que sóc prou bon escalador i molt dolent a les baixades, sobretot per sendera!! però anem millorant!!! i sobretot, que hi ha vida a banda de les curses de muntanya (potser no tant idílica, però la hi ha ;)

I com tenim lo "cuquet" de la competició, la necessitat d'anar plantejant objectius difícils però assolibles i veient que enguany a la prova de BTT de la cursa del Llop  no hi ha via sendera, encoratjat per José i Manel, me vaig decidir a intentar fer la prova "A": 110 km pel Port en 3500m de desnivell positiu acumulat. No és poqueta cosa!! i menos per a un principiant com jo.

I diumenge passat era el dia.
al final, después de 6h 5 min, en moments de molt patiment, vaig arribar i complir lo meu objectiu.
 Feia molt de temps que no tenia aquella sensació de la Pell de gallina a l'arribada, comparable, però a un altre nivell, a la finalització de la 1ra Marató. És reconfortant i molt satisfactori, plantejar-te uns objectius, lluitar-entrenar per ells i aconseguir-los!!! i la vida és això!!


I no voldria deixar de felicitar a José, per que una vegada més ha demostrat la seua fortalesa física i sobretot mental, al fer 2 proves de la Cursa. I evidentment, a tots los LLOPS!! realment espectacular i admirable fer les 6 proves en 2 dies!! una cosa inimaginable per a la majoria de mortals! si fer 1 prova, 2, ja és molt meritori, fer les 6 etapes i damunt dins dels temps establerts, només està a l'abast d'autèntiques bèsties físiques i mentals!! MOLTA ENHORABONA!!!