SENSE IL·LUSIONS

A certes edats avançades, per a bé o per a mal, diriem que ja està tot fet. No es pot aspirar a molt. Si a més, li sumes la càrrega, sovint inaguantable, d'un cúmul de malalties i despropòsits adquirits durant la vida, què et cal esperar?? Poqueta cosa!!

Però de vegades, a la mònotona vida enclaustrada entre 4 parets, on totes les hores són iguals, tots los dies són iguals, totes les estacions són iguals...apareix un bri de llun entre tanta foscor. Una mica d'il·lusió per vore i presenciar un aconteixement, que malgrat tants anys amontonats, encara no s'ha viscut mai. I què s'ha de fer?? Res!! Simplement esperar. Esperar entre les mateixes 4 parets de sempre i que totes les hores, dies i estacions iguals passiguen per a que arribe lo dia especial.

I quan lo dia s'aproxima, los preparatius s'apressuren i els nervis floreixen, de cop i volta, sense previ avís, la mare natura posa una bena als ulls per a que el dia clar sigue encara més fosc que tots los altres. Sense massa convenciment, s'intenta deixar al descobert los ulls per vore tot l'esplendor, traure's la bena que li dificulta la visió, però ja ho ha fet tantes vegades que no té forçes per seguir lluitant per una guerra que sap que té perduda d'antemà!!

Vos esperem!!