http://www.makepovertyhistory.org SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!). Ni + ni -. La MidA JustA!: CRÒNICA D'UNA NIT DE DISSABTE DIFERENT

lunes, agosto 18, 2008

CRÒNICA D'UNA NIT DE DISSABTE DIFERENT

"Bueno primer que tot dir-vos que es la primera vegada que faig una crònica i intentaré fer-ho lo millor possible ja que lo nivell del tio Krusty es insuperable.

A les 7:30 de la tarde lo Sr. Juanito Ribes me passava buscar per casa per anar en direcció a l'Ametlla on agafaríem l'autobús que ens portaria fins a Tivissa. Les sensacions quan mon anàvem eren bones i de tranquil·litat, molta més que quan vam fer la travessia nocturna de Fredes, possiblement per que em trobava més fort. Tot i això, un neguit m'anava per dins. Aquest neguit és que era conscient que els diferents integrants del grup estan més forts que jo i que molt probablement m'acabaria quedant totsol per fer la cursa. La pregunta era: A PARTIR DE QUAN? Bueno arribem a l'Ametlla i quan anem a agafar l'autobús primer contratemps, les dues senyores, que hi havien al control no em teníem apuntat, comencem bé, al final m'apunten i puc entrar a l'autobús. Anem pujant per la carretera que ens porta a Tivissa i anem comentant la jugada. A l'autobús uns asientos mes atràs està la gent de la UEC, en los que mes tard acabaria fent la major part de la cursa. Qui ho havia de dir. Arribem a Tivissa i mos dixen davant del ball de la festa major (que no estaríem millor fent uns cubatetes aquí??). Arribem a l'església on hi havia lo punt de control. Per a sorpresa meva aquí si que me teníem apuntat. Al cap d'un rato arriben la resta d'integrants del grup los quals mos informen que hi ha un lituano que se vol tirar del terrat o algo així. Se va digue tirar al final o que? Mos fem tots la foto de rigor i mos anem preparant per a la cursa. Fem estiraments, fotem conyes en Fitxa a vore quan li costarà, bueno lo de sempre. Però una cosa me va pel cap. A PARTIR DE QUAN? Sortim caminant pel poble i comencem pujant per una sendera mol xula en forma de ferradura, la veritat que aquí perdem bastant de temps tot i que s'agraeix no sortir com a cabres boiges (a vore, un es un motoret diesel que necessita calentar-se). La veritat que les vistes corrent de nit molt xules amb la serp de llum per la sendera i Tivissa il·luminada baix de natros. Però una cosa me va pel cap. A PARTIR DE QUAN? Bueno i s'acaba la sendera i arribem a pista i veeennngggaaaa!!!! A pinyon corrent costa amunt, de moment aguanto molt bé, bueno vale de acuerdo, continuem al mateix ritme i un pensa, va aguanta si no te quedaràs totsol molt prompte. Miro lo gps, pos no pot quedar molt hasta dalt. I arribo a un punt que dic "ieeepp prou o te desfondaras" a vore si los pots seguir i després apretar a la baixada. Segueixo pujant caminant i quan arribo a dalt només en queden a la vista unes samarretes taronges que son dues noies, bueno a per elles. Baixo corrent a tope fins al primer avituallament i ni rastre dels companys d'equip. Bueno era d'esperar, però tant prompte?. Vale a parir d'ara això es convertirà en un tema psicològic. M'hidrato al màxim (Hòstia com suava), un antipajares i al trote veig que les noies amb la samarreta taronja son les noies de la UEC i que va més gent, així que opto per seguir el seu ritme i no quedar-me sol. Per a sorpresa meva veig que el ritme és bo i que els puc seguir així que continuo amb ells i amb més gent, me penso que n'hi havia dos de Miravet. Quan se n'adonen que vaig amb ells veuen que porto la samarreta del GR7esús i comencen "Oh! un jesusencs" "Que xules les samarretes" la meva primera impressió es: quin rollo se porten esta gent de la UEC en los jesusencs?? desprès mirant pel seu blog veig que no sé quina conya se porten en Krusty i Javi Royo. Bueno continúo en ells i la veritat es que els estic molt agraït per que van fer que la cursa passes molt ràpida i molt divertida. Fent desitjos als estels fugaços i dient-los en veu alta (no se van complir) mos pensàvem que plovia i el cel estava despejat, mos perdia lo camelback. Bueno cosetes que passen a les curses. Km 12, 2nd avituallament flipo en lo que hi havia TRUITA EN PATACA , no no li havia passat res a Krusty ell anava per davant, eics, i que bona i comentari a part l'abuela que hi havia allí era una passada, (no reproduiré l'apodo que li van posar). Continuem avall a bon ritme però passo uns primers 10 minuts amb l'estòmac un poc xungo de la fartanera de truita i meló, a vore, un és un pafart que voleu que vos digue. N'hi ha que van tenir altres problemes. Km 24 arribem bé però estranyat per que lo GPS me marcava km 21, però bueno, millor, sempre és bo que te diguen que queda menos de lo que te penses. Torno a beure a saco i antipajares per a fer la última part del recorregut. A partir d'allí comença la gravera i tot i que no paro de córrer no puc seguir lo ritme de la gent de la UEC, tot i que també alguns se queden detras meu . Allò ja pareixia, bueno a vore qui pugue més. A partir d'allí me quedo tot sol però en lloc d'enfonsar-me no sé per que me pujo de moral i segueixo corrent com si estigues posseït "efecte de l'antipajares?" tot i això arribo a la carretera asfaltada i tinc que fer caminant una petita pujada d'uns 500 metres. A partir d'allí arrenco córrer un altre cop ja en direcció a l'Ametlla que ja em queda a vistes. I arribo als 6 últims km. Allí us he de dir que vaig conseguir SEPARAR LO COS DE LA MENT no es conya, hi ha trossos que no me'n recordo ni on era mentalment. Altres trossos no. Ademés sentia la musiqueta de la Blau, los gossets dels xalets lladrant, etc… També anava obsessionat per baixar de les 4 hores i si, ho vaig conseguir 3h 49 min tot un repte conseguit per a mi. Vaig quedar l'últim de l'equip, però em vaig sentir guanyador del meu repte personal, i això és l'important. A part, m'han dit que vaig quedar dels 40 primers i se n'havien apuntat 180. No està malament. Bueno vaja rotllo vos he fotut. Espero la pròxima no passar-me tant. Au pos!!

Com diuen los runneros SALUT I CAMES!!!!

By Pitxonecki, el llanero solitario

Altres cròniques, sense desmeréixer les nostres!! Altres punts de vista!!:
Extrem Team Tivissa
Trail UEC Tortosa

Etiquetas: , ,

2 Comments:

At 8/21/2008 10:02 a. m., Blogger Pingu said...

Com és la primera entrada la he llegit sencera, però que no serveixi de precedent!!!

ÉS Q NO ET POTS ENRROTLLAR MÉS?

Després de maxacar-te un poquet, enhorabona per acabar la carrera, pel temp i per separar cos i anima, (cosa que sols consegueixo fer quan em foto 8 o 9 Kuti's, jejej)...

agur

 
At 8/25/2008 2:59 p. m., Blogger krusty said...

Crec q Mª Antonieta també va aconseguir separar lo cos de la ment!! pro ella no va ser massa conscient!! o al menos només durant un parell de segons!!
L'abuela he sentit q li dieu "La B_ _ _ _ _ A"! no??

Entreneu fort q ve Falset!! bueno, alguns ja estan a Chamonix!!

Mb7s;)

 

Publicar un comentario

<< Home