http://www.makepovertyhistory.org SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!). Ni + ni -. La MidA JustA!: CASTELL de CARTES

miércoles, agosto 27, 2008

CASTELL de CARTES

La vida és com un castell de cartes!!

Necessites molta paciència per pujar los diferents pisos per fer un castell alt i formós. Necessites molta atenció al posar totes i cada una de les peçes. Les cartes han d'estar totalment alineades en l'angle correcte, en la posició justa. Una carta s'aguanta amb l'altra. La seua supervivència no depén d'una mateixa, sinó que li ha donat aquest privilegi a la del seu costat. Però un petit error, qualsevol petit error, per minúscul que semble, fa que tota la faena feta se'n vaigue a norris irremediablement. Pot ser un error "intern"provocat per la poca destressa al dixar les cartes una sobre l'altre, però també pot ser una causa aliena, una petita brisa inoportuna serà suficient per enderrocar un castell que ha costat molt de pujar a base d'esforç i, sobretot, de molta paciència!!

I com més alt és el castell, més temps utilitzat en fer-lo, més dolorosa és la caiguda i major és la ràbia quan cau, sent la restructuració més difícil. En alguns casos, cansats d'intentar-lo aixecar una i una altra vegada, s'opta per la desició de morir en l'intent i no tornar-lo a construir. En aquests casos, només el temps mos dirà si vàrem fer bé!! Altres cops no ho sabrem mai!!
Però si podem superar esta primera fase de desesperació lògica i aconseguim tornar-lo a montar el grau d'alegria posterior serà major. Perquè les coses que costen més d'aconseguir i són més difícils sempre mos donen més satisfacció!! Per que l'important no és quantes vegades cau lo castell!! sinó quantes vegades som capaços de reconstruir-lo de nou!! L'important no és quantes vegades te fan "besar" la lona del ring, sinó quantes ets capaç d'aixecar-te i seguir lluitant!!
Així és la vida: com un castell de cartes!! Encara que en una altra ocasió vaig dir que era una nòria: http://somlosquesom.blogspot.com/2007/10/la-vida-s-una-nria.html

I per amenitzar-ho: "ONE" d'U2, una cançó que té la pecularietat que sempre que la sento és capaç de fer aflorar los meus sentiments. A vatros no vos passa??



11 Comments:

At 8/27/2008 9:55 a. m., Anonymous Anónimo said...

La culpa no es de les cartes !!!

 
At 8/27/2008 12:14 p. m., Blogger krusty said...

La culpa fue del Cha-cha-cha!!!

crec q en cap moment he dit q la culpa sigue d'elles!! he comentat q poden ser factors interns deguts a la destressa de qui les col·loca o a factors externs com una suau brisa (m'ajuda a despertar!!).

MB7s;)

 
At 8/27/2008 1:37 p. m., Blogger Santi said...

tot be per les terres del sud?
se que no te res a veure, pero ahir van fer 'le monde de némo' i em vaig recordar de tu!!!
bises des d'aqui dalt!

 
At 8/27/2008 1:45 p. m., Blogger krusty said...

Suposo q deu ser "Buscando a Nemo", no?? "Tiene un brazo...así!! bueno, un brazo!! los brazos de los peces!!" q bo lo video de Raquel Revuelta!! no sé x a on deu parar!! i lo de las Xinas locas, "Soy gay" dels morancos...
Xl Sud bé!! sempre tocats xl Déu Eolo!! a Nadal baixaràs??

MB7s;)

 
At 8/27/2008 1:54 p. m., Anonymous Anónimo said...

Quines complicacions !!!
Se m'escapen riures de paranoic !!!

Salud

 
At 8/27/2008 4:56 p. m., Blogger krusty said...

oko no te pixigues!! tant de riure!! i tu riu q riu q después ve lo mar!!
Cada un se deu saber lo seu!!

Mb7s;)

 
At 8/27/2008 9:11 p. m., Anonymous Anónimo said...

Aquí no hay quien viva, aquí no aquí no !!!

 
At 8/28/2008 9:50 a. m., Blogger Santi said...

aviam si tinic un rato i els busco! deuen estar penjats en algun raco secret de la xarxa!

si, vinc per nadal. hi ha sopar i jo, per poc que pugui, no me'l perdo!

(crec que en català eolo es èol)

mBsu (que diu en moi)

 
At 8/28/2008 1:51 p. m., Anonymous Anónimo said...

Estos gabaxos no respecten res !!!

 
At 8/28/2008 4:05 p. m., Blogger krusty said...

són bons los garbanzos en chorizo!!
MB7s;)

 
At 8/28/2008 6:13 p. m., Anonymous Anónimo said...

Amb lo fuet de la indiferència !!!

 

Publicar un comentario

<< Home