CASTELL de CARTES

La vida és com un castell de cartes!!

Necessites molta paciència per pujar los diferents pisos per fer un castell alt i formós. Necessites molta atenció al posar totes i cada una de les peçes. Les cartes han d'estar totalment alineades en l'angle correcte, en la posició justa. Una carta s'aguanta amb l'altra. La seua supervivència no depén d'una mateixa, sinó que li ha donat aquest privilegi a la del seu costat. Però un petit error, qualsevol petit error, per minúscul que semble, fa que tota la faena feta se'n vaigue a norris irremediablement. Pot ser un error "intern"provocat per la poca destressa al dixar les cartes una sobre l'altre, però també pot ser una causa aliena, una petita brisa inoportuna serà suficient per enderrocar un castell que ha costat molt de pujar a base d'esforç i, sobretot, de molta paciència!!

I com més alt és el castell, més temps utilitzat en fer-lo, més dolorosa és la caiguda i major és la ràbia quan cau, sent la restructuració més difícil. En alguns casos, cansats d'intentar-lo aixecar una i una altra vegada, s'opta per la desició de morir en l'intent i no tornar-lo a construir. En aquests casos, només el temps mos dirà si vàrem fer bé!! Altres cops no ho sabrem mai!!

Però si podem superar esta primera fase de desesperació lògica i aconseguim tornar-lo a montar el grau d'alegria posterior serà major. Perquè les coses que costen més d'aconseguir i són més difícils sempre mos donen més satisfacció!! Per que l'important no és quantes vegades cau lo castell!! sinó quantes vegades som capaços de reconstruir-lo de nou!! L'important no és quantes vegades te fan "besar" la lona del ring, sinó quantes ets capaç d'aixecar-te i seguir lluitant!!

Així és la vida: com un castell de cartes!! Encara que en una altra ocasió vaig dir que era una nòria: http://somlosquesom.blogspot.com/2007/10/la-vida-s-una-nria.html

I per amenitzar-ho: "ONE" d'U2, una cançó que té la pecularietat que sempre que la sento és capaç de fer aflorar los meus sentiments. A vatros no vos passa??