FER LLENYA de l'ARBRE CAIGUT

Aquesta foto fa molt que va ser pressa (com l'Oleguer?? no!! a poc a poc!! ni tampoc es un envassament!!)!! Va ser quan anava a la Facultat a treballar quan al passar pel Parc de la Maternitat vaig vore aquesta imatge!!


Lo primer que me va vindre al cap va ser:
"Fer llenya de l'arbre caigut", però después vaig pensar:
"A perro flaco todo son pulgas" o "Arbre a troçets ple de curconets", "Les desgràcies no venen mai soles", "anem per parts", era dilluns i l'arbre va dir "que mal començo la setmana!". "Noto com una extrapol·lació del meu cos!", "No me siento las piernas!", "crec que la cosa pujarà de temperatura", les rames dien "hem tocat fons!", les famílies de fulles estaven desesperades perque els seus membres no se veien entre ells, camuflats entre la gespa!! uns crits de dolor, uns plors!! semblava que hagussin oberts los aspersors!! però eren les llàgrimes de les fulles orfanes!!


No sé si algun barrufet (calb?? o li va caure lo pèl després de vore la imatge dantesca!!) se va quedar sense casa, lo que si sé del cert és que cada vegada que s'arranca un arbre es perd un granet de vida de la, ja de per sí, agonitzant Terra.