http://www.makepovertyhistory.org SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!). Ni + ni -. La MidA JustA!: "SI LO SE NO VENGO" (però una altra, i molt dura, al sac!)

miércoles, enero 21, 2009

"SI LO SE NO VENGO" (però una altra, i molt dura, al sac!)

En una paraula: "ExtremadamentDur!".
Des de diumenge, quan penso en neu no ho faig en un ninot en una carlota com a nas...!!

Los dies previs haviem comentat la dificultat i esforç extra de córrer per neu i que no saviem massa exacte que mos trobariem!! Saviem que seria pesat!! però ningú imaginava que tant!! La neu acumulada durant la tardor i l'hivern tenia un gruix més que considerable.

Lo dia se despertava gèlid (-4ºC) però en un gran ambient esportiu. A la sortida el Director de cursa mos avisa que serà l'edició més dura (que mos has de dir...). Dire Straits a tot trap: "ATTENTION!!" Sortida!!

Començem junts (Jaume , Javi i jo), però ràpidament intueixo que serà un trail complicat. De seguida se'm carrega l'esquena i les cames i afluixo. Tinc la sensació que patiré!! i no me vaig equivocar!! bueno, en la magnitud si!! no pensava que tant!!

A grandes rasgos: a excepció de trams curts d'ski de fons (però pocs) on la neu té 4 dits d'alçada, la resta de la cursa es desenvolupa per senders i fora pista on en els millors dels casos teniem neu per dalt dels tobillos i en los pitjors (que tampoc foren pocs!!) casi a l'altura del genoll. No us podeu imaginar lo que costa aixecar les cames i treure-les de la neu a cada passa!! I més, después de quasi 5 hores en los peus a la neu los tens gelats, mullats...

En aquestes circumstàncies no havia descans possible. En les planes el rastre dels anterior corredors te feien fer uns moviments estranys amb postures incómodes, corrent un peu davant de l'altre en línea recta, que encara carregava més la musculatura i l'esquena. Si sorties d'aquí t'afonaves molt i el cansament augmentava! A les baixades, s'havia de vigilar de no lesionar-se per culpa de quedar-se lo peu engantxat entre la neu. Primer intentes competir, però después ja te fixes com a únic objectiu acabar. I acabar sencer!
Los Kms caien moooolt lentament. Travessem llacs gelats amagats sota la capa de neu (intuixo que són llacs per la gran planúria que hi ha sense vegetació). Los dolors d'esquena, ronyons i caderes s'agruegen. Les cames estan fatigades. No vull abandonar!! No ho he fet mai, però la possibilitat seria hi és (we can!)!! No he fet 800 km per dixar-ho córrer. Tinc la sensació que vaig fatal! M'avançen molts corredors. Al final recupero alguna posició (no moltes) i arribo, més que content o satisfet, alliberat del suplici de l'esforç.

Però ara contents i satisfets per haver superat, possiblement, la prova més dura que he corregut (i ara je ne van unes quantes!). I més, després de llegir als altres companys i vore les classificacions!! Vull dir, que no és que jo estés mal preparat (que podria ser!!) sinó que este era el reflex real de tots i totes (que també n'hi ha de valentes!!) i que al final vam poder superar, patint moltíssim a tots los nivells. Encara no sé ben bé quina força oculta te fa seguir quan lo cos no pot. Li podeu dir dir orgull, honor, "collons", bojeria, voluntat, tossudesa...o simplement separem lo cos de la ment com fa lo "nostre amic" Killian (que per cert, viu a Font-Romeu!! ja pot estar fort lo cabró...).

(És una mica èpica!! però no s'allunya massa de la realitat!!).

Coses bones?? també moltes!! Les vistes precioses dels Pirienus nevats, l'ambient, trobar-se a 400km amb gent coneguda de Xerta, Tortosa, La Ràpita, Alcanar...la baixada a tomba oberta per la pista negra per sota dels telesilles (quantes morrades!! però se va xalar moltíssim!!), la satisfacció de creuar una vegada més la línea d'arribada después de molt de patir, les anècdotes gràcioses del viatge en sí...

Classificacions Generals (de 610 que prengueren la sortida):
264; Javi Royo Curto 4h 32 min
307; Jaume Arasa Segarra 4h 39 min
376; Pere Panisello Tafalla 4h 49 min

Prova de la duresa és que en la de 51km quasi lo 40% dels participants foren desqualificats per no cumplir els temps de pas d’alguns dels controls.

Los blogs amics/ebrencs que també se van apuntar a la "festa blanca" (i no de farina, precissament). Voreu que no vam ser los únics que vam patir.
Sudactiu/
Agus (d'Ulldecona) (m'agrada per la sencillesa i la força que té)
Alguns dels foros que parlen de la duresa de la prova:

Un video dels descens, però se va apagar la càmara. No és massa bo, però ja que el vaig fer...

Etiquetas: , , ,

2 Comments:

At 1/21/2009 5:11 p. m., Blogger Jesús M. Tibau said...

em canos només de llegir-te, des de la meva cadira davant l'ordinador. Ara descansaré una mica.

 
At 1/22/2009 9:58 a. m., Blogger krusty said...

Ja t'has recuperat?!?!? jeje!! com tot, és qüestió d'entrenament, dedicació i fer-ho de gust!! És sorprenent lo que pot arribar a fer l'èsser humà!! en tots los aspectes: positius i negatius!!

 

Publicar un comentario

<< Home