QUE VE EL LLOP en FLAMES!!

Molt bon paper de l'equip GR Jesús en les primeres carreres com a "equip".

Dissabte es realitzava possiblement, la prova més dura, degut sobretot a l'horari i característiques del recorregut, encara que totes ho són molt!! Era la Cursa de Muntanya Tortosa-Ampolla, de 32 km (voleu dir que no n'havia algun més??).

La sortida va tindre lloc a les 13:30h baix un sol insultant. Una idea: no mos podiem posar crema solar per què ja estàvem suats sense fer res. La pujada al Coll de l'Alba, tot i que l'asfalt s'apegava literalment a les soles, va ser lo més agradable de la carrera (a excepció de l'arribada, és clar). A partir d'aquí la xafogor va anar augmentant fins a límits inesperats. I jo que pensava que los ventiladors mos farien vent!! Ni s'immutaven al nostre pas errant!! Després de 2 pujades considerables, la 2na bastant pesada, me comenten que estem a meitat de la cursa. Que: "Ja tot és costa abaix". Greu error pensà que ja estava tot fet!! Arribat a aquest punt lo ritual ja indispensable de canvi de calcetins, vaselina als peus i polvos a les sabatilles!! perdo temps, m'avança gent!! però después recupero!!

Començem a baixar i a planejar. L'Ampolla se divisa al fons, molt al fons, encara massa lluny per al meu gust. Penso que falta massa!! Anem a un bon ritme amb Karim de Xerta (http://www.ccex.cat/) i 2 noies més (en aquell moment 2na i 3ra de fèmines). L'esforç i el cansament ja eren evidents. Però lo punt culminant arriba quan en un avituallament ens comenten que falten 9 km!! això soposa 1 hora més de cremar-nos a l'infern terrenal!! un temps que mos va parèixer excessiu i al cap li va costar assimilar!! Va ser una martellada molt dura de superar!! Una dada: a un dels barrancs el termòmetre marcava 37 ºC!! costava respirar!! les ulleres empapades de suor!! i no les podies netejar amb la samarreta per què encara estava pitjor!! Va ser quan per primera vegada reconec lo que tantes vegades m'havien dit i mai havia acceptat: "ESTEM BOJOS!!" i com a "extra" en lo tram final de carrera, algun gracioset (per no cagar-me en la mare que el va parir!!) va canviar una cinta senyalitzadora i mos va fer perdre més temps. Jo la veritat no massa (uns 3 minuts), però ja qualsevol esforç suplementari i innecessari se feia descomunal, i a més al cap li costa recuperar-se!! Al final crec que vaig realitzar un més que acceptable paper per a les meues possibilitats. La cleca a l'arribada així me va recompensar les 4 hores de "penitència"!!

Com sempre, Gerard i Javi m'esperaven. Javi va patir una insolació i va acabar una mica tocat, tot i així va quedar 7è, 4rt de la categoria!! una posició abans (6è) Gerard, i també 3r de la categoria, fet que li va permetre pujar al podi!! Primera Copa per algun integrant del GR Jesús!! Jo vaig creuar en 26na posició general i 15è de la categoria. No havien molts participants de sortida i molts van abandonar, això ja indica la duresa de la prova, per tant lo simple fet d'acabar-la ja és un orgull que m'omple de satisfacció!! Los que no podem guanyar Copes ens hem d'aconformar en arribar dignament!!

Només dir que quan me'n vaigue a l'Infern ja estaré acostumat al seu foc!! No sé per què l'any que ve tornarem a descendre a les profunditats, però ja aniré molt més mentalitzat!! I amb manta ignífuga!!

Totes les FotoS

Totes les classificacions