http://www.makepovertyhistory.org SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!). Ni + ni -. La MidA JustA!: MITJA MARATÓ PUJADA A CARO. CURSA del LLOP!!

jueves, julio 10, 2008

MITJA MARATÓ PUJADA A CARO. CURSA del LLOP!!

I diumenge va ser el torn de la Mitja Marató més dura de l'Estat: la Pujada a Caro, la prova més emblemàtica de "La Cursa del Llop". I qui millor que un participant per a contar-vos lo que va passar?? Estes són les vivències de Manel Canalda.

"A la vida hi ha sensacions o esdeveniments que no pots morir sense haver-ho viscut, la Mitjà Marató Pujada a Caro és un d’aquests esdeveniments, sens dubte quan arribes a la meta et sens com un heroi, ple d’alegria i satisfacció sabent que has aconseguit un objectiu que fa tant sols dos mesos ni m’havia plantejat.

La nit abans de la carrera estava sol a casa i hem notava cansat, nerviós com si no pogués afrontar aquell gran repte que m’havia marcat amb a penes un mes i poc d’entrenament.
Per fi va arribar el gran dia, a les 9 del matí ens trobàvem com sempre a la Gela amb José, Fitxa, un nou fitxatge però fart de fer curses José Manuel (Lo gemelo) i un servidor. Allí vam estar comentant com ens trobàvem, que si feia dies que no corria, que si podrem acabar,... tot i així nosaltres valents en dirigíem cap al Parc de tortosa, d’es d’on s’iniciava la Mitja Marató, considerada la més dura de l’Estat. Un cop allí vam fer la recollida de dorsals i vam estar xerrant amb la gent que coneixiem i entre nosaltres, jo per la meva part hem notava carregat de cames i José hem deia el mateix, fruit potser del nervis per efectuar la primera de les nostres competicions, en canvi el rostre de Fitxa ens mostrava la confiança per poder afrontar el nostre repte particular.

Tot seguit, a les 10:10h. del dia 6 de Juliol de 2008 iniciàvem el nostre camí cap al Mont Caro, vam sortir tot el grup junt ja que es realitzava una sortida neutralitzada fins a Roquetes, i un cop allí va iniciar la cursa, Fitxa i José Maunel van sortir com dos coets amb el grup davanter, mentre que José i jo vàrem sortir al nostre ritme més retrassats i prenent-nos-ho amb calma, així que tiravem pel camí del mig cap a la Raval de Crist i d’allí cap al camí del Mirambo, José i jo seguiem junts mentre que Fitxa i José Manuel anaven en els grups capdavanters. A partir del km 7 (segon avituallament), José s’hem va anar escapant amb el seu ritme regular però molt trencador (a lo Indurain), i a mi em van començar a entrar els meus primers dubtes ja que Caro es veia molt cap amunt, peró graciés a Javi Royo i Jaume Arasa que em van animar mentre em passaven amb el cotxe vaig revifar les forces i vaig continuar tirant fins a la falda del Port, allí portava a José a un 100 metres, però a la pujada va treure un força que jo no tenia i va començar a escalar posicions. Vaig començar a sofrir el meu calvari de pujada fins que cap a la segona o tercera corba vaig sentir uns crits d’ànims, era Fitxa des la corba de d’alt, hem vaig quedar sorprès per la situació a Fitxa el creia prop de meta, un cop el vaig atrapar hem va dir que havia tingut una “pàjara” i que ens esperava a nosaltres (com José anava de puta mare es va quedar en mi), i puc dir que li estaré agraït sempre, perquè si no hagués estat per Fitxa probablement no hagués aconseguit culminar la pujada. Em va estirar durant tot el camí, em va ajudar en un moment molt difícil quan les meues forces ja fallaven, i un cop al caragol i havent-me pres un antipajares que hem va salvar, em vaig començar a trobar bé i vàrem començar a tirar a un bon ritme per a mi, gracies també a Fitxa que em marcava un ritme bo i que veia que anàvem passant a molta gent i també a paraules del gran Fitxa com: "si arribo primer me quedo en Clara.....", "com te guanye este vell d’aquí davant te la tallo", etc. Això motiva molt i no ho sembla, és un crack. I per fi veiem el Portell i allí també esperant-nos a Pere, Ivana, Clara i Javi Royo que amb els seus crits d’ànim ens feien seguir remuntant la difícil pujada. Un cop al Portell només quedàven els últims tres quilòmetres fins a la UEC però no menys durs que tots els anteriors, molt pesats es van fer fruit ja dels 18 kms. que portàvem a sobre i del propi cansament de cap i cames, corbes i més corbes però per fi veiem la línia de meta allí en tornaven a estar esperant els anteriors, més els meus pares i Cristina (la dona de Fitxa) i Àngels (la dona de José), crits d’ànim i de suport que s’agraïen moltíssim i que ens van ajudar a gaudir del nostre gran repte que puc dir per la meua part que és una de les coses que més em fa feliç.

MISSIÓ COMPLERTA I L’EQUIP GR7ESÚS AMB UNA BONA REPRESENTACIÓ".

by Manel Canalda.

Destacar també la considerable presència de jesusencs, apart del GR Jesús, a moltes proves de la Cursa del Llop.

Marxa Cicloturista en fèmines: Anna Curto i Merce Rillo, de l'equip Primitivo Conesa, 2ª i 3ª respectivament. I en categoria masculina: Josep Ocaña i Ricardo Balart, 6è i 8è classificats.

BTT: Jaume Arasa, 10è classificat i Joan Antoni Queralt.

Pujada a Caro: José Manuel Juárez, alias lo Gemelo, en 13ª posició.
I per finalitzar musiqueta que fa temps que no en posem!! La cançó elegida no podia ser altra!! Per a tots aquells que patim en silenci i en solitari (per que volem!!) i que mai pujarem a un podi!! PODEM SER HEROIS!! NI QUE SIGUE PER UN DIA!!
"Heroes" de David Bowie en directe amb Queen!!

Etiquetas: , ,

2 Comments:

At 7/10/2008 6:47 p. m., Blogger Srta. Yamabuky said...

ei!!! hola!!!

Canaldeta la veritat és que va haver un moment que me vas fer patir però dp a l'arribada te vaig vore tan bé!!! que això vol dir que a continuar!!! moltes felcitats!!! i moltes felicitats als GR7 participants!!! ànim!!! ara a disfrutar de les festes que ja estan a la cantonada!!!

Moltsbes!!!

 
At 7/11/2008 9:37 a. m., Blogger krusty said...

Sense risc no hi ha glòria!! i sense sufriment no hi ha victòria!!
Hi ha momnts crítics q jo no sé ben bé d'on se treuen les forçes x continuar!! pro si realmnt vols se treuen!! dius Manel q Fitxa te va ajudar!! indubtablmnt, pro crec q sol també haguesses pogut arribar!! segur q pitjor!! pro ho hauries fet!només en casos extrems traiem lo millor de natros mateixos!! Felicitats als "debutants"!! crec q hi ha corda x a rato!!
Mb7s;)

 

Publicar un comentario

<< Home