EN TERRA DE NINGÚ

Darrerament la meua vida sembla una bossa de pataques (vindrà de família!?!?). Cada dia és com obrir un d'aquests acolorits i escandalosos recipients que criden tant l'atenció. Busques ansiós la targeteta interior, amb lo plàstic tot pringat d'oli!! Treus lo cartonet!! I rasques en les ungles aquella espècie de purpurina carbonitzada que te dixa tots los dits pringosos que semblen més unes protuberàncies robòtiques que no humanes!! Però la il·lusió i l'esperança s'esvaeix quan començes a vore les lletres. Primer veus una "S" i ja saps decebut i abatut la resta de les lletres que segueixen: "Sigue buscando. Hay miles de regalos"!! I cada dia una bosseta!! i cada dia una nova il·lusió enderrocada com un castell de naips!! Te diuen: "Estàs massa preparat! No te podem ajudar!". O al contrari: "No tens prou currículum! Veste'n a l'estranger 2 ó 3 anys, després torna i ne parlem", "Ets massa jove per ser vell!", "Ets massa vell per ser jove!". Estic desituat!! Qui sóc!?!? (potser som los que som!!). On vaig?!? Quin és lo meu puesto en esta societat?!? A vegades me sento una espècie de jueu: un poble desubicat i sense terra!! La meva ànima laboral divaga i deambula d'igual manera!!
Sabeu que posa l'horòscop d'avui del Periòdico?!?!? és real, ho podeu comprovar: "Algú podria obrir-te portes professionals sense demanar-te res a canvi. Només hauràs d'estar obert a les possibilitats que t'ofereixen!". De moment només me les han tancat, per si un cas vaig tot espatarrat!! S'ha d'estar obert!!
Sinó, dimarts a la Pasarel·la a tornar a segellar la cartilla del paro!!
Aniré escoltant la següent cançó: "Promesas que no valen nada!", de los Piratas!! Encara que possiblement Ivan Ferreiro tenia una altre pensament al composar-la, jo penso en la meua situació: "NADA significa NADA!", "palabras que no significan NADA!", "Promesas que se perderán en estos cuatro papeles, como lágrimas en la lluvia se irán!". I si mai trobo faena, després segur que me queixaré de la situació laboral, però som així...