INDIGNACIÓ:

Si no parlo rebento!!! I com no puc parlar, ESCRIC.

Acabo de passar un dels pitjors moments de la meva vida, o al menys com a Català. I degut a aquesta humiliació, el meu sentiment Català, independentista i Spanisfobia s’ha augmentat.

Matisaré, no estic en contra els castellans PERQUE SÍ! , estic en contra de la gent que enverina el poble espanyol sol per guanyar vots (PP).

Jo parlo català perquè és la meva llengua materna, la que em sento més còmode i la llengua que més m’estimo i per tant no vull que desaparegui.

Després de tot això vos explicaré la situació d’aquest meravellós matí!!

Estava treballant aquest matí quan dos srs., entren al servei d’admissions i em pregunten:

Senyor: Donde esta el tanatorio?

Lluís: És aquella porta blanca de detras.

Senyor: Como?

Lluís: És aquella porta blanca de detras.

Després de parlar quatre coses més el sr. diu:

Senyor: No has tenido la educación de canviar de idioma para que te pudiera entender.

Lluís: Perdoné, jo no sabia que no me entendia y usted no me lo ha pedido.

Senyor: Yo no tengo porque pedirtelo, tu, por educación tienes que canviar.

Lluís: Lo siento pero aqui hay mucha gente que no habla catalan pero lo entiende. A parte, esto demuestra que mi lengua es debil.

Senyor: Ya empezamos con la tonteria, y lo de Eto’o...

Lluís: (Sona el telèfon, hi ha 6 persones a admissions, se que no puc aixecar la veu, que tinc aguantar el “XAPARRON” com diuen ells, però es humiliant. Contesto el telèfon i em faig el sort).

Al cap d’una estona nerviós per l’incident, arriba un matxaca del tanatori, i fent-se el graciós m’explica que m’han deixat verd els SRS.

L’únic del que puc estar tranquil i content, és que la gent que hi havia en aquell moment m’han dit que he actuat bé i que en cap moment els he faltat al respecte, cosa que ells no poden dir.